Tècnia ELISA detecció SIDA.

Una de les formes de detecció del SIDA és mitjançant la tècnica ELISA, per la qual la qual, mitjançant una prova inmunoenzimàtica es detecta si la persona està infectada de virus i ja presenta reacció inmune (anticossos neutralitzants) contra el VIH. Detecta anticossos amb una gran sensibilitat, encara que no sempre el resultat és el correcte. S’anomena ELISA de Enzime Linked Inmunosorbent Assay, però també s’anomena EIA.

La tècnica no és del tot fiable, ja que hi ha algunes enfermetats que donen possitiu al SIDA quan en realitat no la pateixen (sífilis, enfermetat de Lyme i lupus). És per açò que desprès de detectar un possitiu, s’ha de realitzar una inmunotransferència per a comprovar realment que el resultat és correcte (western blot). A més s’ha de tenir algunes consideracions, donat que pot ser es done un fals negatiu degut a que es tracta d’una infecció primària (temps de «finestra inmunològica», que pot durar fins a 12 setmanes), i inclús fent un western no es detectarà la infecció. Caldria fer més proves als 3 mesos, per assegurar-se de que és realment un negatiu.

En què consisteix la prova? La prova es basa en un lisat d’antigen, que es pot aconseguir a partir d’un lisat viral d’un cultiu. Hi ha de varios dipus: competitiu, indirecte, tipus sandwich o de captura. La mostra, normalment suero, es presenta a una placa o pouet que conté l’antígen. Sí la persona està infectada, els anticossos presents s’uniràn a l’antigen, reacció que es farà denotar per reaccions enzimo-cromàtiques que de vegades s’observen a simple vista. Com que les tècniques ELISA són molt sensibles, detecten mínimes quantitats d’anticossos, per la qual cosa, la interferència amb substàncies similars poden donar un fals possitiu.

Desprès es realitzaria una prova de confirmació per western blot :

El fonament de la principal prova confirmatòria de l’actualitat, oWestern blot (WB), és una discriminació dels antígens del VIHdavant dels que es dirigeixen els anticossos presents a la mostra.
Bàsicament es basa en la separació de les proteïnes (antígens)obtingudes del VIH-1 procedents del lisat del cultiu del virus ipurificades per centrifugació. La proteïna viral així obtinguda es col · loca en un gel de poliacrilamida en forma de làmines primes i després es fa una electroforesi amb què les proteïnes de menorpes molecular (p17, p24) emigren més lluny en el gel mentre que les de major pes molecular es mantenen prop del seu lloc de dipòsit. Després es transfereixen a una tira de nitrocel · lulosa i es tallen en tires d’uns 5 mm d’ample. Aquestes són les tires ques’exposen al sèrum humà diluït, després d’una incubació es renten ies tornen a incubar amb una IgG antihumana marcada amb un enzim que amb l’exposició a un revelador enzimàtic produirà unabanda acolorida a les zones corresponents als anticossosespecífics que contingui la mostra.
En general cada un dels diferents equips comercials que existeixen per a la realització de la prova contenen instruccions precises de com interpretar els resultats obtinguts amb uns criteris de positivitatmés o menys restrictius i les seves tires poden contenir un nombre variable de bandes; les principals bandes del WB es recullen a la taula.

http://www.ctv.es/USERS/fpardo/vih4.htm

http://www.nlm.nih.gov/medlineplus/spanish/ency/article/003538.htm

Esta entrada fue publicada en General. Guarda el enlace permanente.

Deja una respuesta

Tu dirección de correo electrónico no será publicada. Los campos obligatorios están marcados con *


¡IMPORTANTE! Responde a la pregunta: ¿Cuál es el valor de 9 13 ?